La CVX veu com un do de Déu la diversitat d’orientacions sexuals en el seu si.

La Comunitat de Vida Cristiana (CVX), que agrupa 1.100 persones en 35 comunitats de tot Espanya, ha constatat els últims anys «la presència de persones LGTB+ a l’Església ia la pròpia comunitat» que, «igual que la resta d’integrants del poble de Déu, volen viure amb plenitud la seva fe, en amor i servei, però que moltes vegades troben dificultats afegides per fer-ho i fins i tot rebuig, cosa que genera gran patiment personal i familiar».

Tal com fa constar en un comunicat fet públic aquest dimecres, 2 de desembre, per a la CVX és «un do de Déu estar formada per persones amb orientacions sexuals diverses» i «aquesta experiència de diversitat a l’Església ha fet brollar a la comunitat un profund agraïment i alegria». Conscient, així mateix, que «tota persona és, en la seva naturalesa, filla de Déu, creada a imatge i semblança seva», s’ha compromès «en l’acompanyament d’aquests processos de fe i integració en la comunitat eclesial» i en la sensibilització i formació interna.

MANIFEST ÍNTEGRE

Dimarts, 2 de desembre de 2020

A les nostres comunitats locals s’ha constatat els darrers anys la presència de persones LGTB+ a l’Església ia la pròpia comunitat que, igual que la resta d’integrants del poble de Déu, volen viure amb plenitud la seva fe, en amor i servei, però que moltes vegades troben dificultats afegides per fer-ho i fins i tot rebuig, cosa que genera gran patiment personal i familiar. Des de les nostres comunitats locals, diverses persones s’han compromès a l’acompanyament d’aquests processos de fe i integració a la comunitat eclesial.

Com recorda el Papa Francesc a Amoris laetitita , l’Església ha de fer seu «el comportament del Senyor Jesús, que en un amor il·limitat s’ofereix a totes les persones sense excepció» i, per això, no hi ha cap «signe de discriminació injusta» cap a les «persones amb tendències homosexuals».

Fruit de l’experiència d’acompanyament, i unit a aquesta reflexió, a l’última Assemblea General de CVX Espanya, celebrada l’agost del 2019 a Pamplona, es va acordar aprofundir en el tema i fer un manifest públic per fer constar que:

• La nostra comunitat viu com a do de Déu estar formada per persones amb< orientacions sexuals diverses, persones en famílies de les quals hi ha membres LGTB+, persones solteres, casades i divorciades. Com a integrants de l’Església que són, hi participen en igualtat, i lluny de qualsevol estigma. Per exemple, els càrrecs de responsabilitat i representació de la comunitat estan oberts per a totes.

• La discriminació, sempre injusta, que pateixen moltes persones per la seva orientació sexual és una crida d’atenció a la comunitat cristiana per continuar recordant que tota persona és, a la seva naturalesa, filla de Déu, creada a imatge i semblança seva; i per redoblar esforços de reconeixement, acolliment i acompanyament.

• La nostra comunitat es compromet a cuidar la sensibilització i la formació interna dels seus membres sobre aquest tema, així com a incorporar-lo a les diferents àrees de treball.

Aquesta experiència de diversitat a l’Església ha fet brollar a la comunitat un profund agraïment i alegria.

Més informació

Des de l’àrea de comunicació de CVX es poden facilitar tant entrevistes amb el president de CVX Espanya, Eduardo Escobés, com a testimonis de persones LGTB+ pertanyents a diferents comunitats. Per a més informació contacteu a través de comunicacion@cvx-e.es

ORÍGENS SOBRE EL MANIFEST DE DIVERSITAT

L’Esperit parla a la realitat encarnada. Així ho ha fet en aquest camí que ens ha portat a fer pública la nostra realitat de diversitat.

Les nostres intuïcions i inquietuds inicials van anar prenent forma quan vam trobar experiències d’una Església inclusiva real. Posar-nos a l’escolta de les experiències, de vegades de goig i d’altres de dolor, dels qui s’havien agrupat a Ichthys ia Crismhom ens va ajudar a obrir els nostres ulls, a preparar el nostre cor ia descobrir una trucada de l’Esperit que estava tocant a la porta .

No només això, ens vam trobar amb la iniciativa de PADIS a Xile, on la CVX s’havia posat també al camí de la trobada, de l’acollida, d’una manera realment atrevida. Va ser la confirmació. Aquí hi ha els seus testimonis, amb ells alguna cosa va començar a brollar:

En primer lloc escoltarem Carmen Luz. A Xile, el 2009, va néixer la Pastoral de la Diversitat vinculada amb CVX, és testimoni excepcional d’aquest procés i una font d’inspiració per a tots nosaltres.

A continuació escoltarem el testimoni de Raquel i Antonio que ens expliquen què ha suposat la CVX per a Ichthys, amb els quals per mediació de dos jesuïtes xilens implicats a PADIS+, el 2014 ens vam descobrir mútuament.

I finalment, destacar que la tasca de CVX al camp de la diversitat va ser reconeguda el 2018 per Crismhom, cristians homosexuals de Madrid, que ens van atorgar el seu premi Arcoiris. Alberto i Enzo ens comenten com va ser aquell moment.

EXPERIÈNCIES PRÒPIES DE LA COMUNITAT

De vegades les realitats més evidents, les que tens més a prop, són les que deixes de banda, les que no atens, les que passen més desapercebudes.

La nostra pròpia experiència de diversitat dins de la comunitat, real, encarnada, amb persones concretes i històries de vida es començava a fer visible, a prendre cos. Ja no parlàvem d’altres persones i realitats alienes. La mirada cap a dins ens va començar a ajudar a prendre plena consciència d’aquesta crida i de la necessitat d’aportar a una Església més inclusiva, a l’estil de Jesús de Natzaret, ia una comunitat més acollidora i respectuosa de les experiències d’amor dels qui la conformaven .

Totes eren, també, expressió de Déu i experiència de plenitud. Aquestes són les seves vides, amb les quals començàvem a notar que allò que va començar a brotar, anava creixent com les nostres arrels i s’anava fent visible.

Al següent vídeo, en primer lloc, escoltarem Pili i Bea, de la CVX a Sevilla que ens explicaran la seva trajectòria en família; a continuació Aitor i Josu de la CVX Arrupe Elkartea a Bilbao compartiran amb nosaltres com és la seva família; a continuació Yolanda de la CVX a Jerez i la seva filla Candela ens explicaran com van respondre a la trucada que se’ls presentava, i finalment Pablo i Marisol, de la CVX a Barcelona compararan com van viure la sortida de l’armari, un moment delicat per a molts pares amb fills LGBT.

ACOMPANYAMENT DES DE LA COMUNITAT.

Acompanyar és un verb que conjuguem contínuament a la nostra comunitat. De vegades, fins i tot en excés. De vegades, l’ús de la paraula desgasta i buida perd el sentit. Aquí no. Espais per acompanyar-nos mútuament on cuidar la trobada, l’acolliment, l’escolta, el respecte són els que han permès verificar la presència de l’Esperit en aquesta crida. Acompanyar per discernir és posar la vida al centre, és deixar-nos portar i afectar, és disposar-nos a la sorpresa, és deixar Déu ser Déu en les nostres vides perquè les transformi. És, en definitiva, viure des de la llibertat que ens regala. Llibertat imprescindible en cadascun d’aquests moments que ens han fet trobar-nos i ser més comunitat, amb més vida i tant de bo més cristiana. Aquí és on es constata que ja ha brotat el que havia de brollar. Ara, que de fruit.

En aquest vídeo escoltarem Ana, MªJosé i Mikel de CVX a València que des dels grups PADIS acompanyen persones que s’acosten a aquesta realitat; Macarena i Manolo de CVX a Sevilla que comparteixen l’experiència viscuda i d’acompanyament a altres persones LGTBI+ de la comunitat; en tercer lloc escoltarem Pedro i Mariluz de CVX a Las Palmas que comparteixen des de la seva experiència d’acompanyament viscuda a PADIS igualment, i finalment escoltarem Alfonso de CVX a Salamanca que ens apropa a la realitat de vivència de la Pasqua a Salamanca i que es tradueix en una manera concreta de celebrar la nostra fe.

COMENTARI DEL CONSELL CVX-E AL RESPONSUM DE LA CONGREGACIÓ PER A LA DOCTRINA DE LA FE A UN DUBIUM SOBRE LES BENEDICCIONS DE LES UNIONS DE PERSONES DEL MATEIX SEXE

22 de març 2021

Avui fa set dies que vam conèixer la resposta oficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe a la pregunta sobre si l´Església disposa del poder per beneir unions de persones del mateix sexe. Per cert, curiós mode de preguntar per alguna cosa tan preciós com la benedicció que és oferida per la comunitat als seus membres, imatge de Déu, quan s’obren al Déu amor des de la seva consciència.

La resposta va ser negativa, i aquest cop de porta va ressonar amb força a les comunitats cristianes on les persones homosexuals caminen com a poble de Déu. Ens va deixar commocionats. No obstant, la resposta no s’allunya de la correcció, ajustada a la doctrina avui escrita.

Això no és obstacle perquè a CVX lamentem que l’Església segueixi defensant aquesta doctrina, i que l’assumpció encara recent en aquest tema «del comportament del Senyor Jesús, que en un amor il·limitat s’ofereix a totes les persones sense excepció» (AL 250 ), no hagi donat lloc al reconeixement de la presència de l’Amor de Déu a les unions de persones homosexuals, estables, compromeses i constructores de Regne des de la família que constitueixen.

Amoris Laetitia va deixar, fa 5 anys, qüestions obertes al debat i posterior aprofundiment: “La complexitat dels temes plantejats ens va mostrar la necessitat de continuar aprofundint amb llibertat algunes qüestions doctrinals, morals, espirituals i pastorals. La reflexió dels pastors i teòlegs, si és fidel a l’Església, honesta, realista i creativa, ens ajudarà a trobar més claredat.” (AL 2). Sens dubte les unions de persones del mateix sexe són un d’aquests temes complexos a què fa referència l’exhortació, i esperem que s’abordi més aviat que tard, des de l’esperit de la pròpia exhortació.

CVX Espanya segueix en el camí de recerca contínua de la voluntat de Déu, i en aquest recorregut vivim com a regal la presència de companys i companyes homosexuals. Alguns i algunes han format parelles estables en què han acollit menors, que a la vegada acompanyen en el seu desenvolupament com a persones cristianes del futur. El seu testimoni de fe i amor alimenta la nostra esperança i ens porta a continuar treballant per una Església futura en què la seva benedicció no sigui sinó un costum.

Consell de CVX Espanya

Dilluns 17 de Maig de 2021

A PROPÒSIT DEL 17 DE MAIG “DIA INTERNACIONAL CONTRA LA LGTBIFÒBIA”

El 17 de maig de 1990, l’assemblea general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties psiquiàtriques , on havia estat inclosa des de l’origen d’aquest organisme internacional.

A la dècada dels noranta, en què els dramàtics efectes del VIH arrasaven a les nostres ciutats i pobles, i potser també a la teva família, la realitat LGTBI es movia en un discurs els pilars del qual eren la malaltia i el pecat. Algunes persones amb diversitat sexual i de gènere posaven rostres i noms a la invisibilitat en aquest duríssim context, arriscant-se a perdre els seus treballs ia les seves famílies per ser visibles i denunciar les injustícies que s’infligien sense pudor. Havien de demostrar una vegada i una altra que no eren unes pervertides i que el que hi havia de fons, era una qüestió simple i planament de drets humans.

Aquest dia va ser ideat l’any 2004 i va quedar institucionalitzat de forma definitiva el 2005, després d’un important i dur treball de campanyes de formació i sensibilització a diferents països del món, declarant el 17 de maig com a Dia Internacional contra la LGTBIfòbia.

Les Vigílies de pregària contra la LGTBIfòbia sorgeixen quan el grup cristià Kairos de Florència (Itàlia), el 2007, va ser coneixedor del tràgic suïcidi d’un jove homosexual a Torí, i es van organitzar per expressar el seu dolor i també la seva fe de mirada arcoiris.

Ràpidament es van coordinar amb altres grups cristians LGTBI, i van ser capaços d’organitzar a 14 ciutats italianes una sèrie de vigílies de pregària en memòria de les víctimes de l’homofòbia. Des d’aquell moment el 17 de maig se celebren vigílies en un nombre cada cop més gran de països, ciutats, grups, comunitats i esglésies. Des de l’any 2010, aquesta iniciativa ha anat prenent impuls, i actualment és compartit per més de 50 grups de l’European Forum LGBT Christians Groups, així com els grups que formen la Global Network of Rainbow Catholics.

Jesús, el totalment inclusiu, ens recorda que cap patiment li passa a Déu desapercebut, que val la pena intentar no quedar atrapats a les ferides i seguir treballant per una Església on la diversitat sigui valorada i tinguda en compte, i un món en què totes les persones sense excepció se sentin acariciades, acollides i motivades per treballar pel bé comú.

En aquest estel de denúncia i reivindicació profètiques, també avui, aquí i ara, la CVX a Espanya s’ha manifestat públicament com a comunitat d’inclusió, que valora la diferència i acompanya persones de tota condició. El 2 de desembre de 2020 ho vam declarar públicament. Als vídeos que acompanyen aquest post, es poden veure les sessions de treball que la comunitat CVX a Espanya va realitzar durant els mesos de novembre i desembre de 2020, espais per agrair el camí recorregut, reconèixer aquesta realitat, i sensibilitzar-nos-hi.