Per José Lugo Moreno, CVX a Sevilla

Les darreres setmanes s’ha produït a Sevilla un fenomen ciutadà que està tenint una important repercussió mediàtica i en què està participant un membre molt actiu i estimat de la Comunitat de Vida Cristiana a la nostra ciutat, com és Enric d’Àlaba .

Es tracta de la Plataforma Ciutadana “Sevilla Vole Metro”, que no s’associa amb cap partit polític i que fa mesos que treballa per impulsar l’ampliació de la xarxa del Metro de Sevilla, una actuació en matèria d’infraestructures vital per al desenvolupament de la capital d’Andalusia, però que està estancada des de fa anys i ha esdevingut una referència lacerant de frustració ciutadana al conjunt dels sevillans.

La tasca d’aquesta plataforma s’ha desenvolupat mitjançant l’elaboració d’informes i la celebració de reunions amb els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Sevilla i ha aconseguit l’aprovació al Ple de l’Ajuntament de propostes d’acord per impulsar la millora de la xarxa de metre. Tot i això, la fita fonamental del treball altruista d’aquests ciutadans ha estat la participació dels seus tres representants Manuel Alejandro Moreno, Enric d’Àlaba i Víctor Aguilar, a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, a Brussel·les, el 13 de juliol de 2022. En aquesta Comissió, la Plataforma “Sevilla Vole Metro” ha aconseguit arrencar de la Comissió Europea el compromís d’utilitzar fons FEDER per a les obres del metro de Sevilla i estudiar la possibilitat que hi pugui haver altres fórmules de finançament des d’Europa.

L’empenta d’aquests tres ciutadans particulars, que han estat capaços d’utilitzar els seus propis mitjans per viatjar fins a Brussel·les i fer-se sentir amb un fruit important pels més alts representants comunitaris ha significat un revulsiu de primer ordre en la consciència política i cívica de la ciutat de Sevilla. “Els tres mosqueters” els han arribat a trucar als diaris sevillans.

Tot i això, més enllà de lloar l’esforç encomiable d’una plataforma ciutadana particular, jo vull aprofitar aquest espai per posar en relleu el que ha significat per a mi el paper que juga Enric d’Àlaba.

L’actuació d’Enrique la interpreto en el sentit que, en la seva implicació en aquest esforç col·lectiu per intentar millorar les condicions de vida dels seus conciutadans, hi ha tingut molt a veure la vivència com a membre de la CVX.

Crec que és un exemple clar de com el compromís cristià, que representa la manera de sentir i de viure a CVX, pot i s’ha de convertir en un compromís cívic . Enric s’ha convertit en un autèntic model de com allò que es creu com a membre CVX (en el sentit que els cristians hem d’implicar-nos en les preocupacions del dia a dia dels ciutadans amb qui convivim) no es queda en la mera teoria: el compromís cristià s’ha fet compromís cívic i ha esdevingut experiència personal concreta, que ha estat capaç d’articular-se eficaçment mitjançant la col·laboració amb altres i ha arribat a donar els seus fruits en materialitzar-se en compromisos institucionals per part de les instàncies polítiques més altes. A més, ha tingut una destacadíssima repercussió mediàtica i una important capacitat de mobilització de consciències en aquesta ciutat.

Demostra, de la mateixa manera, com l’activitat política per part dels ciutadans va molt més enllà de la possibilitat d’implicar-se com a militant en qualsevol dels partits polítics actius al nostre país, encara que aquesta implicació partidista per part dels cristians també sigui molt necessària .

Dins del Principi General 8è de CVX es destaca que “el camp de la missió de la CVX no té límits: s’estén a l’Església i al món, per fer present l’Evangeli de salvació a tothom i per servir la persona i la societat, obrint els cors a la conversió i lluitant per canviar les estructures opressores.”

Al Sínode sobre els Laics de 1988, el Papa Joan Pau II va assenyalar: “Els laics de cap manera no poden abdicar de la participació en la política, és a dir, de la multiforme i variada acció econòmica, social, legislativa, administrativa i cultural, acció destinada a promoure orgànicament i institucionalment el bé comú. Tots i cadascun tenen el dret i el deure de participar en la política , encara que amb diversitat i complementarietat de formes, nivells, tasques i responsabilitats.”

Enric d’Àlaba ha fet vida aquests principis i, per això, crec que és un exemple en què ens hem de mirar tots els que volem fer vida allò que significa en el terreny de la política el carisma de la Comunitat de Vida Cristiana .

Les opinions i idees que apareixen als articles publicats des de Política-ment són responsabilitat de les persones que els han escrit i, per tant, no necessàriament coincideixen amb els de CVX-Espanya com a institució.