Tot recordant la Núria

El proppassat diumenge 9 d’octubre, en la Pregària Inicial de la trobada comunitària d’inici de curs de la Comunitat Pere Favre de Barcelona, vam recordar la Núria Serrallonga i Tintoré, actualment membre d’aquesta comunitat.

La Núria ens va deixar aquest estiu . El dia 15 d’agost (dia de la Mare de Déu) de 2022 en fèiem el funeral; una celebració emotiva , molt sentida, on es va visualitzar que la Núria era una gran persona en tots els àmbits per on es movia (família, Hospital de Sant Joan de Déu, germanes oblates, col·laboració amb un projecte de solidaritat amb el Vietnam, CVX..)

Molt arrelada a la comunitat de Berchmans en els seus orígens (fa més de trenta anys), va anar passant per les comunitats de Galilea, la Vinya-Galilea, i, finalment, Pere Favre. Va deixar amistat profunda en els grups on va pertànyer i.. un cert patiment cada cop que s’acomiadava d’una comunitat.

Una companya de la comunitat actual, la Rosa, la descriu així:

“Tot reCORdant la Núria…

…la noia del somriure tímid i dolç i també de la riallada contagiosa provocada per situacions que per a ella eren inexplicables. Per exemple, quan aparegueren al seu mòbil unes persones índies desconegudes en una de les connexions per internet en temps de pandèmia o quan no entenia la complexitat de les estructures que fèiem els humans a l’hora de crear una comunitat. La neguitejava, no sabia on ubicar-se ni si era aquell el seu lloc, també per honestedat amb els que ho veien clar.

Per a ella, la seva intuïció, és que tot era molt més simple…per a qui estima, tot és molt simple…senzillament buscava l’eina que l’ajudés a discernir una vida lliurada, sobretot, als malalts (els infants i els seus pares) i a buscar i trobar Déu a la vida quotidiana per fer, sense saber-ho i, si cal, amb sobreesforços, extraordinari allò ordinari.

…la noia que sempre hi era…en els catecumenats, eucaristies, pasqües…

…la noia d’escolta atenta, escolta que guarda al cor i processa…anota a la llibreta per tenir-ho ben present i rumiar-ho pausadament…no era un protocol. A la recollida final de la trobada, ens en feia ressò. Sortia de si escoltant l’altre i no buscant l’autocentrament.

D’aquella llibreta també ens arribava la seva vida, encara que tímidament, reservadament. Ens compartia els seus anhels, els seus desitjos, els seus amors…sempre a l’entorn de la família, dels coneguts, dels més necessitats, de la professió (entesa com a ajut incondicional per alleujar i sanar (humanitzar) integralment). En tot, no exempt de patiment, feia el possible i l’impossible!

La notícia de la seva partença provocà un fort impacte humanament parlant: una punxada al cor, una negació reiterada, el dolor de la separació física i de no poder-la acompanyar en el comiat.* Espiritualment, però, brollava la certesa, la convicció profunda de sentir-la radiant, alliberada (amb aquella rialla explosiva) de tota limitació i desbordant de plenitud i lluminositat. “

Els membres de la comunitat Pere Favre hem estat testimonis de les qualitats de la Núria: generositat, fortalesa, fragilitat, atenció, estimació, lliurament, escolta profunda, senzillesa, bondat, tendresa com-passiva, disponibilitat, un referent de vida, naturalitat, transparència.

Gràcies Senyor per aquest Àngel que ens vas donar, especialment als nens i nenes i als més necessitats; com un fil que anava teixint el Regne per allà on passava.

Un dia vas dir que t’imaginaves el traspàs a l’altra vida rebent una gran abraçada del Pare. N’estem segurs que així ha estat!

GRÀCIES NÚRIA!

*COR, en castellano CORAZÓN

*Al ser en ple estiu algunes persones no van poder venir al funeral.

Comunitat Pere Favre en Barcelona

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *