Una Església viva a l’Estadi Olímpic

De camí a l’Estadi Olímpic l’ambient era una festa: persones de totes les edats, països i condicions socials, diferents carismes religiosos, moltes banderes de molts països, gent que anava en grup, gent que anava sola, tothom amb un somriure. Bufava l’Esperit, sense cap mena de dubte.

Un cop a dins, familiars, amics, coneguts i molts desconeguts. Tots, amb les nostres diferències —perquè som una Església plural— érem allà units per Jesús.

Vam rebre amb molta emoció l’entrada del Papa Lleó, que amb el seu posat de tipus modest, humil, simpàtic, saludava i s’aturava a beneir els més petits. La bona música ens va asserenar i va començar la vetlla. Evangeli, pregaries, testimonis i preguntes de gent jove que encongien el cor. Molts missatges i bones reflexions que, amb la perspectiva CVX destacaria la següent: Hem de cultivar una «sana inquietud» que permeti desenvolupar una mirada crítica sobre una societat que sovint no posa la persona al centre. Segons el Papa, aquesta recerca passa per recuperar espais de silenci, de pregària i d’acompanyament comunitari. Només així és possible descobrir la pròpia vocació i reconèixer la presència de Déu enmig de la realitat quotidiana. Molt CVX, oi?

Al marxar vaig pensar que havia estat una festa entre amics en el Senyor, que ens havia donat forces, però la nostra missió és fora de l’Estadi Olímpic. El món en espera, en necessita, hem de transmetre el missatge de Jesús.

Oriol de Tera

CVX Fòrum Joves a Barcelona

Trobada a l’Església dels Agustins de Barcelona amb les entitats socials.

Avui, 10 de juny, entitats socials ens hem trobat amb el Papa Lleó XIV a la Parròquia de Sant Agustí per reafirmar el nostre compromís i recordar-nos que hem de situar sempre la caritat i la persona al centre de l’acció de l’Església.

A través de les preguntes directes d’un infant sobre la pobresa, el patiment i la injustícia social s’ha exposat una crisi de vulnerabilitat i desesperança. Entre d’altres qüestions, el nen li ha preguntat si des de petit ja volia ser Papa. Ell ha contestat que no, que mai ho havia pensat, però que Jesús el cridava a seguir-lo i que quan Déu fa la crida, has de dir que sí. Ell va sentir aquesta crida, igual que les diferents entitats socials que estàvem allà reunides, segur. Però també cadascuna de les persones, en el nostre dia a dia, tenim l’oportunitat d’escoltar atentament i profundament el que les persones que ens envolten ens volen dir, sobretot, davant de situacions de vulnerabilitat, sent el mateix Crist que s’expressa. Hem de ser capaços d’alçar la mirada, de deixar-nos interpel·lar i d’actuar.

Davant les injustícies, la pobresa, la soledat i el dolor hem de ser testimonis d’esperança.

Ens hem d’aturar, pregar, fer-nos instrument de Déu, treballar pel bé de la societat, cadascú des d’on pugui, i una mica més.

La celebració viscuda avui ha estat una motivació a continuar treballant de valent, a lluitar per un món més just i solidari, a vetllar per a transmetre esperança i a fer de la pregària un impuls que ens faci moure per a fomentar a la terra el Regne de Déu.

Mar Alsamora

CVX Fòrum Joves a Barcelona

Directora d’acció social de la Fundació Llegat Roca i Pi

Papa Lleó XIV a la Sagrada Família

L’estada del Papa Lleó XIV a Catalunya va culminar dimecres 10 de juny amb la missa celebrada a la Sagrada Família i la posterior benedicció de la Torre de Jesús. M’agradaria descriure aquesta celebració amb tres vivències que són ressò d’una jornada que quedarà en la memòria de tothom.

En primer lloc, un nom: la Valentina. La Valentina Sánchez Cedrés, alumna cega del col·legi Claret, amb la seva veu tan musical, ens va explicar la Torre de Jesús a través d’una maqueta tàctil. Va impressionar tothom la seva senzillesa i el tracte tan familiar, alhora que respectuós, cap al Papa i cap els Reis d’Espanya. Lleó XIV li va regalar un rosari i les paraules de Valentina, tan expressives i des del cor, van captivar tothom: “Gràcies, gràcies, el guardaré per sempre. Moltíssimes gràcies”.

En segon lloc, la música que va acompanyar tota la celebració de l’Eucaristia. Gaudí, tot i no saber música, va assistir a un curs de cant gregorià. Li agradava, especialment, per la seva simplicitat. Una celebració on es va poder gaudir de la música i l’arquitectura des de dins i fora del temple abans de la benedicció de la Torre de Jesús. Cal destacar els més de 600 cantaires situats on l’arquitecte havia previst perquè el cant omplís el temple.

I, en tercer lloc, la majestuositat, des de l’exterior de la Sagrada Família, dels vuit minuts que ja han donat la volta al món. Viure-ho en directe va ser un record que no s’esborrarà mai. Les paraules d’Antoni Gaudí “Primer l’amor, després la tècnica” van quedar molt ben expressades en aquest espectacle de llum, drons, pirotècnia i música. És la Llum que representa l’amor, la fraternitat i l’esperança. Un moment on les mirades es van alçar per contemplar la Torre de Jesús il·luminada en la celebració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Com va dir a l’homilia el Papa Lleó XIV, en clara referència al lema “Alcem la mirada”:

“En admirar la torre de Jesucrist, alcem la mirada cap a Ell. Mirant Crist podem veure el món amb ulls renovats: la torre de la creu es converteix aleshores en un estàndard de caritat, perquè Déu ens estima així, transformant un instrument de mort en signe d’esperança”.

Marta Millà

CVX Fòrum Joves a Barcelona